Hi havia una vegada… Claustres lliures

Hi havia una vegada… fa anys… claustres independents als instituts públics de Catalunya. La gran majoria de docents eren funcionaris, fins i tot amb la plaça definitiva als centres, i els interins no estaven sotmesos a l’actual Decret de Plantilles.,Aquests dos fets segurament afavorien discussions obertes, lliures i critiques i sense cap temença. Fins i tot alguns directors es sotmetien voluntàriament a un vot de confiança, abans de començar (o continuar) el seu mandat.

Actualment els claustres de professors són, amb freqüència, avorrides sessions de pur tràmit administratiu, on només es transmeten informacions, instruccions o decisions, sense verdaderes i desitjables contrastacions d’opinions i debats.

Certament, el Departament d’Educació ha anat reduint les atribucions dels Claustres: Què hem de dir els docents sobre com organitzar-nos als centres, si hi ha «experts» que ja pontifiquen des del seus despatxos? I si en sabem… vés que no sigui millor que estiguem calladets, obeint «la carena de comandament».

Tot i això, ens agradaria recordar que els Claustres encara tenen assignades algunes responsabilitats i drets (quasi exclusivament didàctics) que cal defensar i exercir. I com el Departament no ens les recorda, i alguns equips directius acaben fent-se-les seves, entenem que cal tenir-les ben presents:

 

1r. És el Claustre qui decideix:

– Els criteris per a l’avaluació dels alumnes.

– Les activitats educatives del centre (i avalua el desenvolupament i els resultats)

– Els programes d’innovació del centre (amb canvi d’hores curriculars)

– Els criteris pedagògics per elaborar horaris (i els comprova posteriorment)

 

2n. El Claustre ha de participar en:

– L’elaboració i la modificació del projecte educatiu

– L’establiment de directrius de coordinació docent i de l’acció tutorial.

– Les formulacions i adequacions de les NOFC

– La valoració de mèrits de places perfilades

 

3r. El Claustre ha de ser escoltat sobre:

– Els criteris de nomenaments de càrrecs del centre (tutors, coordinadors…)

– L’horari del centre abans de concretar-se

– Els recursos materials i personals

 

4t. El Claustre ha de ser informat sobre:

– Els nomenaments i cessaments de càrrecs (tutors i coordinadors)

– La proposta de places perfilades

– Els horaris de tot el centre

 

5è. El Claustre ha de tenir accés a

– Tots els documents de Gestió del Centre

– Les actes de Claustres i Consell Escolar

 

En resum, fora bo dirigir-nos a un imperfecte, i malgrat tot desitjable funcionament més democràtic dels centres docents públics:

– augmentant les atribucions als Claustres,

– derogant el Decret de Plantilles, i

– donant opcions d’estabilitat als docents interins (amb un concurs de mèrits objectiu i unes oposicions amb suficient oferta de places).

Els negocis de la Fundació Bofill

Ens hem entretingut a fer una ullada a les taules de finançadors externs que figuren a la web de la Fundació Bofill. Les quantitats que hi hem trobat ens permeten fer-nos una idea de part del seu sistema de finançament, tot i que ells afirmen que el 95% de la seva base econòmica és privada i pròpia.

En total, podem afirmar que en un període de vuit anys (2014-2021) la Fundació Bofill va rebre 160.282 euros de la Generalitat de Catalunya, 714.071 de la Diputació de Barcelona, 236.812 de l’Ajuntament de Barcelona, i 103.551,56 de l’Ajuntament d’El Prat de Llobregat. En total, aquestes quatre entitats públiques sumen 1.210.164,19 euros. Tanmateix, el finançador extern més important és EduCaixa (Obra Social «la Caixa») que ha aportat una xifra lleugerament superior a l’anterior: 1.397.955 euros en total.

Per exercicis, les subvencions públiques (i les de EduCaixa) que figuren a la seva web són aquestes:

Les preguntes que es poden fer podrien ser les següents:

  • És la Fundació Bofill realment independent, si cada any percep quantitats de diners tan importants, de tantes institucions diferents?
  • On van a parar exactament els diners públics que financien la Fundació i que, segons la fundació, no arriben al el 5% del seu pressupost? s’estan invertint de la millor manera possible, tot considerant les notabilíssimes mancances del sistema educatiu català respecte al de la resta de l’Estat, i al de la mitjana europea?
  • Realment podem dir que es tracta d’una fundació sense afany de lucre?

Estem parlant de quantitats de diners molt considerables, d’una autèntica xarxa que entrecreua interessos privats amb una aparença de neutralitat i utilitat pública. Caldrà seguir preguntant i investigant.