<\/p>\n
Per a poder seguir el fil del que segueix cal empassar-se un gripau \u00b9. En el sentit de creure alguna cosa desagradable i que sabem que no \u00e9s certa. I \u00e9s aquest: la gesti\u00f3 privada \u00e9s -sempre- millor que la p\u00fablica. I \u00e9s dels grans: cal oblidar el que han costat als contribuents d\u2019arreu del m\u00f3n algunes brillants iniciatives privades. A nivell mundial, les fallides m\u00e9s clamoroses de la hist\u00f2ria s\u00f3n:<\/p>\n
1. Lehman Brothers (09\/15\/2008) 691.000 milions de d\u00f2lars
\n2. Washington Mutual (09\/26\/2008) 327.900 milions de d\u00f2lars
\n3. WorldCom (07\/21\/2002) 103.910 milions de d\u00f2lars
\n4. General Motors (01\/06\/2009) 91.000 milions de d\u00f2lars
\n5. CIT Group (01\/11\/2009) 80.450 milions de d\u00f2lars
\n6. PG&E (14\/01\/2019) 71.000 milions de d\u00f2lars
\n7. Enron (02\/12\/2001) 65.500 milions de d\u00f2lars
\n8. Conseco (17\/12\/2002) 61.390 milions de d\u00f2lars
\n9. MF Global Holdings (31\/12\/2011) 40.540 milions de d\u00f2lars
\n10. Chrysler LLC (30\/04\/2009) 39.940 milions de d\u00f2lars<\/p>\n
A nivell espanyol no s\u2019arriba a aquestes quantitats estratosf\u00e8riques, per\u00f2 no est\u00e0 malament:<\/p>\n
1. Abengoa, 9000 milions d\u2019euros
\n2. Martin Fadesa 7200 milions d\u2019euros
\n3. Reyal Urbis 3700 milions d\u2019euros
\n4. Habitat 3200 milions d\u2019euros
\n5. Sacresa 2635 milions d\u2019euros
\n6. Pescanova 2500 milions d\u2019euros
\n7. Alteco 2421 milions d\u2019euros
\n8. Orizonia 2085 milions d\u2019euros
\n9. Marme Inversiones 1900 milions d\u2019euros
\n10. Nueva Rumasa 1500 milions d\u2019euros<\/p>\n
I Alfos, La Seda Barcelona, Fagor, Nozar, Spanair, Marsans….totes per sobre dels 500 milions… Sense oblidar els 60.000 milions d\u2019euros que, de moment, ens ha costat la gr\u00e0cia del rescat bancari. S\u00ed, aquell que no havia de costar ni un ral segons l\u2019inefable De Guindos\u00b2.<\/p>\n
S\u00f3n suficients exemples de gesti\u00f3 privada catastr\u00f2fica? Doncs no. Un cop hem engolit el gripau, procedim a fer-ne la digesti\u00f3. Tenim un servei p\u00fablic que, en molt aspectes, \u00e9s l\u2019empresa m\u00e9s gran no ja del sector sin\u00f3 del pa\u00eds. I naturalment, cal optimitzar el seu rendiment \u00abimplementant\u00bb -es diu aix\u00ed, no?- m\u00e8todes de gesti\u00f3 privada que, recordem-ho, sempre s\u00f3n millors que l\u2019antiquada gesti\u00f3 p\u00fablica. Comencem per la plantilla. Durant anys s\u2019havia conformat amb processos selectius que no eren perfectes, per\u00f2 permetien triar amb r\u00e0tios de 200 i 300 aspirants per lloc de treball, m\u00e9s altes que l\u2019examen del MIR. El resultat era una plantilla amb una qualificaci\u00f3 molt superior a qualsevol empresa i, sobre tot, superior a la de la compet\u00e8ncia privada, on anava a parar el personal que no superava aquests processos. Qu\u00e8 s\u2019ha fet els darrers -molts- anys? Proveir personal en condicions de temporalitat i manca de selecci\u00f3 ultrapassant fins i tot els l\u00edmits legals que tenen les empreses privades en l\u2019\u00e0mbit de la contractaci\u00f3 temporal. I ara cal, de manera compulsiva, estabilitzar la plantilla amb un \u00abproc\u00e9s extraordinari\u00bb tan mal dissenyat com ha estat possible. Per\u00f2 hi ha m\u00e9s. Qualsevol estudiant de primer d\u2019econ\u00f2miques us dir\u00e0 que la mobilitat funcional en una empresa no ha de superar uns determinats l\u00edmits i que ha d\u2019estar limitada per la titulaci\u00f3. Doncs no. En la nostra empresa cada estiu es produeix un veritable \u00abBall de San Vito\u00bb amb centenars de treballadors amunt i avall que nom\u00e9s es lliuren del trasllat si obtenen el pl\u00e0cet del cap del centre. Que no sempre, per no dir que gaireb\u00e9 mai, s\u2019obt\u00e9 en funci\u00f3 d\u2019una avaluaci\u00f3 objectiva del seu rendiment sin\u00f3 d\u2019altres valors diguem-ne menys tangibles -o confessables-, com ara la fidelitat (o l\u2019amistat, el parentiu…). i aix\u00f2 que un dels mantres de l\u2019empresa \u00e9s el de la \u00abformaci\u00f3 d\u2019equips\u00bb…<\/p>\n
I m\u00e9s. La tasca professional d\u2019aquesta plantilla requereix, per la seva naturalesa i qualificaci\u00f3, d\u2019una alta especialitzaci\u00f3. No. A l\u2019empresa ja no li sembla que aquest tret sigui important i es passa el dia sabotejant-lo amb diversos invents curiosament posats al mercat per la compet\u00e8ncia privada que, m\u00e9s curiosament encara, no els aplica al seu producte. Efectivament, l\u2019educaci\u00f3 privada d\u2019elit no juga amb el producte. Ofereix el contrastat, el que ven, el que vol el p\u00fablic que paga i no vol bajanades amb els seus diners. En la nostra empresa, per\u00f2, es prefereix encolomar a la plantilla tasques per a a les quals no est\u00e0 formada evitant pr\u00e8viament que es dediqui a all\u00f2 pel qual se la va contractar. Seguint amb el s\u00edmil, seria com si en una obra pos\u00e9ssim els encofradors a fer de mossos i a l\u2019inrev\u00e9s. Igual se\u2019ns queia l\u2019edifici…L\u2019especialitat professional no \u00e9s, a la nostra empresa, cap instrument de valor afegit. Per tant resulta extremadament coherent que al si de l\u2019empresa no hi hagi carrera professional i que sigui de les ocupacions en les quals menys difer\u00e8ncia hi ha entre el que es cobra en entrar i la retribuci\u00f3 al final de la \u00abcarrera\u00bb i en les que m\u00e9s anys es triga en assolir aquesta difer\u00e8ncia. B\u00e9, si hi ha alguna possibilitat de promoci\u00f3 professional, l\u2019opci\u00f3 a c\u00e0rrec directiu. Per\u00f2 amb uns procediments i criteris de selecci\u00f3 que recorden m\u00e9s a la cooptaci\u00f3 eclesi\u00e0stica o als de la \u00abcomissi\u00f3\u00bb fundada per Charlie Lucky Luciano per a dirigir la Cosa Nostra que no pas als m\u00e8todes de selecci\u00f3 de personal d\u2019una empresa m\u00ednimament professional. No debades, enlloc d\u2019exigir preparaci\u00f3, rigor i coneixements, als empleats de la casa se\u2019ls demana \u00abvocaci\u00f3\u00bb, com en un monestir.<\/p>\n
En alguns moments aquest auto-sabotatge adquireix car\u00e0cters delirants. L\u2019empresa decideix que la cosa no va b\u00e9 i que cal innovar. El producte no \u00e9s bo. La primera cosa que fa \u00e9s carregar el mort als seus empleats. Normal. No han ent\u00e8s el que calia fer o, pitjor encara, es neguen a creure en la condici\u00f3 salv\u00edfica dels nous m\u00e8todes de treball. Algunes evid\u00e8ncies clamoroses, com ara el fet que molts d\u2019aquests pretesos m\u00e8todes no sols no siguin nous sin\u00f3 que ja hagin estat abandonats en altres llocs per in\u00fatils no semblen arguments suficients per a aturar la innovaci\u00f3 perp\u00e8tua. El darrer exemple. Es vol canviar de dalt a baix el producte a partir del 7 setembre, inici de campanya avan\u00e7at al dels anys anteriors. Els treballadors s\u00f3n a la feina des de dies abans. Les especificacions t\u00e8cniques del producte arriben.. a partir del 22 de setembre i incompletes. No cal tenir massa imaginaci\u00f3 per saber qu\u00e8 passaria en un empresa privada que \u00abfuncion\u00e9s\u00bb aix\u00ed. Si fos gesti\u00f3 realment privada i no mera imitaci\u00f3 llastimosa, seriem tots al carrer en mesos. On acaben, per cert, els treballadors d\u2019empreses que apliquen l\u2019esmentada mobilitat funcional sense fre, preludi habitual de l\u2019expedient de regulaci\u00f3. De l\u2019acomiadament, per qui no conegui l\u2019argot.<\/p>\n
Com a empresa regida per criteris econ\u00f2mics un dels seus principis \u00e9s una versi\u00f3 edulcorada de \u00abEl client sempre t\u00e9 la ra\u00f3\u00bb aqu\u00ed tradu\u00eft per \u00abl\u2019inter\u00e8s de l\u2019alumnat\u00bb. Aix\u00f2 s\u00ed, sempre que les queixes del client\/alumne recaiguin en els empleats. Si la queixa versa sobre la jornada, las condicions de les instal\u00b7lacions, la manca o inadequaci\u00f3 dels equips, la t\u00e0ctica de l\u2019empresa, sempre imitant el bo i millor de la gesti\u00f3 privada, vira cap al model habitual en bancs, asseguradores, empreses de telecomunicacions o energ\u00e8tiques: passar ol\u00edmpicament del consumidor i tractar-lo d\u2019imb\u00e8cil. I tampoc \u00e9s que aquesta pretesa preocupaci\u00f3 per la demanda del client motivi massa: els productes m\u00e9s demandats (les places de P-3, de FP….) no s\u2019ofereixen mai en quantitat suficient, llen\u00e7ant el p\u00fablic en bra\u00e7os de la compet\u00e8ncia, que segueix forrant-se a bon ritme…<\/p>\n
I \u00e9s que tot i que disposa de recursos econ\u00f2mics i de personal suficient, l\u2019empresa s\u2019ha cregut la mentida de que \u00e9s millor \u00abexternalitzar\u00bb. Tradueixo, participar en el vell, lucratiu i opac negoci de les subcontractes. Es subcontracten i concerten serveis pagant per ells molt m\u00e9s del que costarien si els don\u00e9s l\u2019empresa per si mateixa. Ja s\u2019entendr\u00e0 que el procediment \u00e9s lucratiu per a agents externs a l\u2019empresa. Externs per\u00f2 amb un peu dins.<\/p>\n
Tot aquest fastu\u00f3s, mod\u00e8lic, aparell de gesti\u00f3 privada no pot ser producte de la limitada ment dels treballadors p\u00fablics, pobrets. No, cal l\u2019assessorament de veritables experts que naturalment han de venir de l\u2019empresa privada i, com \u00e9s costum, disfressant el pagament de llurs honoraris amb aportacions a ombr\u00edvoles fundacions que tamb\u00e9 s\u00f3n finan\u00e7ades per la compet\u00e8ncia. Per si no queda clar: l\u2019empresa assumeix els suggeriments d\u2019experts no solament externs sin\u00f3 pagats per la compet\u00e8ncia, que no fa ni cas d\u2019aquestes idees. Ell s\u00ed creuen en el negoci, no fotem! Aix\u00ed, no resulta sorprenent que, per exemple, en el moment de decidir l\u2019horari d\u2019atenci\u00f3 al p\u00fablic no es tingui en compte l\u2019opini\u00f3 d\u2019aquest p\u00fablic ni la dels professionals que han d\u2019atendre el servei sin\u00f3 la d\u2019una d\u2019aquestes entitats que t\u00e9 com a responsable, casualment, un alt c\u00e0rrec d\u2019una empresa de c\u00e0tering que es posaria literalment les botes si es perllongu\u00e9s -ho vulguin o no clients i treballadors- l\u2019estada de tots dos col\u00b7lectius en les instal\u00b7lacions del servei.<\/p>\n
Ah, i la \u00abqualitat\u00bb. Suposem que tamb\u00e9 ens creiem el \u00abconte\u00bb de les auditories de qualitat. Recordo al lector que hem assumit que el privat \u00e9s millor que el p\u00fablic, que ens hem empassat el gripau. La nostra empresa es sotmet regularment a algunes \u00abauditories\u00bb. De dos tipus. Les internes, \u00e9s a dir les que fa la mateixa empresa, quan les fa, que tenen un procediment molt especial. Les fan els mateixos \u00f2rgans que proposen les mesures que cal prendre per millorar el funcionament. Jutge i part. Per que fa a les externes, es fa cas om\u00eds de les evid\u00e8ncies clamoroses de que les empreses an\u00e0logues d\u2019altres pa\u00efsos amb bons resultats no fan res del que hem descrit aqu\u00ed, i se segueix amb el mateix \u00abmodel de negoci\u00bb.<\/p>\n
La conclusi\u00f3 sembla clara. Un cop ens hem cregut la qualitat superior del funcionament privat, encara ens quedaria un problema. I gran. Triar entre una gesti\u00f3 privada solvent i un nyap privat. I ara, despr\u00e9s de la digesti\u00f3, ja se sap el que toca.<\/p>\n
1. L\u2019expressi\u00f3 t\u00e9 l’origen al segle XVIII en una frase de Nicolas Chamfort: \u00abIl faudrait avaler un crapaud tous les matins pour ne rien trouver de d\u00e9go\u00fbtant dans la journ\u00e9e quand on doit la passer dans le monde\u00bb. Perd\u00f3, havia oblidat que les nostres autoritats educatives han proscrit la llengua francesa! La cita diu, m\u00e9s o menys: \u00abCaldria empassar-se un gripau cada mat\u00ed per no trobar res fastig\u00f3s durant el dia quan hom l\u2019ha de passar al m\u00f3n\u00bb. L\u2019expressi\u00f3 s\u2019empra en franc\u00e8s, angl\u00e8s, alemany i espanyol. Perqu\u00e8 no en catal\u00e0?<\/p>\n
2. El cas conv\u00e9 perfectament. L\u2019home de Lehman Brothers a Espanya (Mireu el r\u00e0nquing de fallides suara esmentat i recordeu les seves conseq\u00fc\u00e8ncies devastadores) ara al Banc Central Europeu…! Exemple perfecte del Principi de Dilbert, que mesura la capacitat d\u2019ascens d\u2019un incompetent: fins all\u00e0 on pot fer m\u00e9s mal. No \u00e9s en canvi d\u2019aplicaci\u00f3 el Principi de Peter, del qual deriva. El Principi de Peter o de la Hierarchyology estableix que, en ascendir persones competents en la seva feina se les col\u00b7loca on esdevindran incompetents. I tamb\u00e9 \u00e9s un exemple clamor\u00f3s de la col\u00b7lusi\u00f3 entre l\u2019\u00e0mbit p\u00fablic i el privat: nomenar ministre d\u2019economia un capo de la banca…..O, ja posats, \u00abcol\u00b7locar\u00bb de conseller de Salut P\u00fablica un dels amos de la sanitat privada.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
El privat \u00e9s millor que el p\u00fablic Robert Veciana Per a poder seguir el fil del que segueix cal empassar-se un gripau \u00b9. En el sentit de creure alguna cosa desagradable i que sabem que no \u00e9s certa. I \u00e9s aquest: la gesti\u00f3 privada \u00e9s -sempre- millor que la p\u00fablica. I \u00e9s dels grans: … <\/p>\n