{"id":92,"date":"2022-05-19T09:38:35","date_gmt":"2022-05-19T09:38:35","guid":{"rendered":"https:\/\/volemensenyar.secundaria.info\/?page_id=92"},"modified":"2022-05-23T07:49:28","modified_gmt":"2022-05-23T07:49:28","slug":"realisme-i-surrealisme","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/volemensenyar.secundaria.info\/index.php\/realisme-i-surrealisme\/","title":{"rendered":"Realisme i surrealisme"},"content":{"rendered":"<h1><strong>Andreu Navarra<\/strong><\/h1>\n<p><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignnone  wp-image-117\" src=\"https:\/\/volemensenyar.secundaria.info\/wp-content\/uploads\/2022\/05\/diverse-people-holding-emoticon-300x176.png\" alt=\"\" width=\"566\" height=\"332\" srcset=\"https:\/\/volemensenyar.secundaria.info\/wp-content\/uploads\/2022\/05\/diverse-people-holding-emoticon-300x176.png 300w, https:\/\/volemensenyar.secundaria.info\/wp-content\/uploads\/2022\/05\/diverse-people-holding-emoticon-768x451.png 768w, https:\/\/volemensenyar.secundaria.info\/wp-content\/uploads\/2022\/05\/diverse-people-holding-emoticon.png 909w\" sizes=\"auto, (max-width: 566px) 100vw, 566px\" \/><\/p>\n<p>L\u2019Ignasi est\u00e0 content: ha aconseguit la seva primera vacant a secund\u00e0ria, i treballar\u00e0 tot un curs sencer. \u00c9s professor de Llengua i Literatura Catalanes. Acaba d\u2019arribar al seu nou institut, i s\u2019est\u00e0 adaptant. Li passen l\u2019horari. El primer que li crida l\u2019atenci\u00f3 \u00e9s que li expliquen que s\u2019haur\u00e0 de coordinar amb algunes companyes per a poder oferir els mateixos continguts que rebran els altres grups, i per a organitzar projectes interdisciplinaris, per\u00f2 no hi ha cap hora destinada a aquest menester. La Cl\u00e0udia li explica que ja s\u2019ho muntaran per whatsap.<\/p>\n<p>La segona sorpresa ve quan li expliquen el que ha de fer al pati: li toca controlar una porta que d\u00f3na acc\u00e9s a l\u2019interior de l\u2019edifici i als \u00fanics lavabos que es poden fer servir durant l\u2019esbarjo. La porta t\u00e9 el marc d\u2019alumini i la fulla de vidre. Pregunta a la seva coordinadora si no tem que s\u2019acumuli alumnat al pati i intentin entrar els nois i noies de tres en tres, o de quatre en quatre. La coordinadora li explica que aix\u00f2 no passa mai. El que \u00e9s important, li diuen, \u00e9s que no hi hagi alumnat rondant pels passadissos, perqu\u00e8 es produeixen furts a les classes. Van passant els mesos i la situaci\u00f3 cada vegada es torna m\u00e9s incomprensible. A vegades se li escapen escamots de cinc o sis alumnes que pugen corrent les escales, cap a les classes. No els pot seguir el ritme, acaba panteixant en un repl\u00e0. Aquell dia \u00e9s acusat de no ser al lloc que li pertocava. Un dia li retreuen que no atur\u00e9s una batussa multitudin\u00e0ria, per\u00f2 t\u00e9 \u201ccoartada\u201d: estava a l\u2019altra banda del pati, apagant una foguera.<\/p>\n<p>Un altre dia, en un rac\u00f3 del pati, troba uns nois que estan despullant una companya. I quan s\u2019allunya de la porta per a aturar desficis, se li colen grups de cinc o sis alumnes que van a fer barrila al lavabo, i si els convida a sortir l\u2019insulten i l\u2019escridassen. De tant en tant es forma una petita multitud de nois i noies que criden, a la banda de fora de la porta. Entren en grups que no pot aturar. Opta per tancar la porta i amagar-se sota les escales. Li retreuen que contrav\u00e9 les normes covid. Com si deixar organitzar un congr\u00e9s de vuit o nou persones en un lavabo no contravingu\u00e9s les normes covid.<\/p>\n<p>Un dia passa una cosa realment inversemblant: a l\u2019hora de pati, hi ha com vint alumnes asseguts a terra en un passad\u00eds fosc, mig amagats. Criden i fan una fressa incre\u00efble. Qu\u00e8 passa all\u00ed? Ho esbrina aviat: han fet una \u201couija\u201d amb una cartolina, i han invocat \u201cCharli Charli\u201d, li expliquen. La companya espiritista es dispersa entre crits i corredisses. L\u2019Ignasi compr\u00e8n que \u201cCharlie Charlie\u201d deu ser una mena de llegenda urbana, en plan Slender Man o Candyman. La segona part de l\u2019afer esclata aviat. Un dia l\u2019Ignasi treballa amb una classe i comen\u00e7a a sentir crid\u00f2ria als passadissos. Hi ha alumnes plorant i cridant i corrent pertot arreu. Sembla que s\u2019hagi desencadenat un drama o que passi alguna cosa realment greu. Aviat ho esbrina: una alumna li explica que per culpa seva no van poder tancar el \u201cportal dimensional\u201d que van obrir a la planta baixa de l\u2019edifici, i s\u2019ha est\u00e8s el p\u00e0nic davant d\u2019una maledicci\u00f3 col\u00b7lectiva immediata.<\/p>\n<p>L\u2019Ignasi no pot creure el que est\u00e0 veient i el que est\u00e0 escoltant. Una planta sencera d\u2019un institut perd dues hores de classe perqu\u00e8 hi ha qui pensa que s\u2019ha obert un portal dimensional a la planta baixa. L\u2019Ignasi riuria si no hagu\u00e9s vist tantes persones fora de s\u00ed, que confonien les ficcions dels videojocs i les s\u00e8ries i els tiktoks i youtubes amb la realitat. Per\u00f2 \u00e9s que resulta que l\u2019Ignasi \u00e9s un noi il\u00b7lustrat.<\/p>\n<p>Per\u00f2 ja cada cop menys coses el sorprenen. Com no hi ha d\u2019haver masculinitats t\u00f2xiques, neonazis, viol\u00e8ncia verbal i pensament premodern en un context on est\u00e0 gaireb\u00e9 prohibit el pensament conceptual, el cultiu racional i cultural? De passada, en una aula de quart d\u2019ESO, la Cl\u00e0udia li explica que no es posa mai d\u2019esquenes a l\u2019alumnat, perqu\u00e8 rep escopinades o impactes d\u2019objectes diversos: una goma, boletes de paper\u2026\u00a0 Un dia, l\u2019Ignasi est\u00e0 corregint a la sala de professors. De sobte, entra una companya que s\u2019ha posat a plorar. Deixa la motxilla i diu als companys: \u201cJo em pensava que faria classe de matem\u00e0tiques!\u201d. Li toca a l\u2019Ignasi posar l\u2019espatlla i convidar aquesta companya a fer un caf\u00e8. I de pas explicar-li que classe de matem\u00e0tiques en far\u00e0 ben poques. I que les instruccions s\u00f3n no fer exactament classe, sino propiciar una mena de saber sense saber, una cuirassa buida de coneixements, que ve a ser aix\u00ed com un plat de vedella sense vedella. La vedella en s\u00ed \u00e9s la paperassa que cal anar completant cada dia: informes de seguiment, preavaluacions, notes, excels tutorials, reserves per a sortides, informaci\u00f3 sanit\u00e0ria, autoritzacions de drets d\u2019imatge, informes de reunions, actes diverses, mem\u00f2ries, programacions i fulls d\u2019avaluaci\u00f3 que tots v\u00e9nen a dir exactament el mateix. L\u2019Ignasi no acaba d\u2019entendre com \u00e9s possible que les innovacions m\u00e9s avan\u00e7ades acabin sempre en llistes interminables de fitxes i dades de control.<\/p>\n<p>Durant els diumenges, o en dies festius, rep desenes de whatsaps de la feina. No hauria de ser aix\u00f2 i no hauria de ser aix\u00ed. De fet, en algun lloc, li expliquen que hi ha centres que no s\u00f3n aix\u00ed, per\u00f2 deuen ser una mena de Parad\u00eds lluny\u00e0 o perdut o somniat, una Atl\u00e0ntida, o una illa de N\u00famenor. Desorientat, l\u2019Ignasi comprova dia rere dia com l\u2019alumnat se\u2019n riu de les activitats que li donen prefabricades, plenes de monigots, de cors i de can\u00e7ons infantilitzadores. Ja no sap qu\u00e8 \u00e9s mite i qu\u00e8 \u00e9s realitat. Pensa en com avan\u00e7arien els seus grups si pogu\u00e9s oferir una educaci\u00f3 variada, rigorosa, exigent, creativa: la que li demanen fins i tot els alumnes que no van b\u00e9, cansats d\u2019experiments, plantejaments de color rosa i cansats tamb\u00e9 de perdre el temps. Pensa que la societat ha de passar, una altra vegada, del mite al <em>logos<\/em>. \u00a0Ara b\u00e9, l\u2019Ignasi sap que si s\u2019aparta dels guions que li han vingut prefabricats, no li renovaran el contracte.<\/p>\n<p>Un altre dia \u00e9s la Cl\u00e0udia la que est\u00e0 plorant: els seus superiors li ha dit que no \u00e9s innovadora, que resulta avorrida, i que faci el favor de marxar. L\u2019Ignasi ja no sap en qu\u00e8 creure, \u00e9s molt amic meu, m\u2019ha explicat totes aquestes hist\u00f2ries viscudes fa dos o tres cursos. El m\u00e9s curi\u00f3s \u00e9s que \u00e9s un noi comprom\u00e8s i ple d\u2019idees innovadores. No t\u00e9 una actitud iconoclasta ni obstruccionista. Per\u00f2 ara t\u00e9 atacs d\u2019ansietat, sembla que haur\u00e0 de necessitar l\u2019ajuda d\u2019un psiquiatre. I no s\u2019ho mereix. Porta nom\u00e9s tres mesos treballant i est\u00e0 esgotat. Necessita una dosi de realitat. Quan s\u2019acosta un company de feina totalment cremat l\u2019evita: no pot m\u00e9s amb tantes queixes, amb tants problemes, amb tantes reivindicacions i crits i xacres.\u00a0 El seu \u00fanic pecat havia estat voler fer classe en un pa\u00eds que ja no sap quin \u00e9s el sentit civil de l\u2019escola p\u00fablica. A vegades li ha de pagar un donut a un alumne que porta vint hores sense menjar, a vegades ha de vigilar que ning\u00fa no llenci l\u2019entrep\u00e0 a les escombraries, senyal que pot portar un tutor a sospitar d\u2019un cas d\u2019anor\u00e8xia. Un dia es sorpr\u00e8n a s\u00ed mateix mirant l\u2019interior de les papereres. Quan fa gu\u00e0rdia al centre de pati ha de vigilar que no l\u2019agredeixin amb una pilota de tennis o de b\u00e0squet. Un dia, un 15 de novembre, li notifiquen que t\u00e9 a c\u00e0rrec la co tutoria de deu estudiants de batxillerat: no en sabia res, no t\u00e9 cap hora per a exercir aquest c\u00e0rrec. Una orientadora l\u2019escridassa en una reuni\u00f3 i li diu que no \u00e9s prou inclusiu, per\u00f2 resulta que l\u2019Ignasi no ha pogut assistir mai a les reunions del nivell afectat i ning\u00fa no s\u2019ha preocupat de passar-li les llistes d\u2019alumnat amb necessitat. No t\u00e9 taula per a treballar ni pot deixar els llibres enlloc. El tel\u00e8fon que ha de fer funcionar per a la cotutoria est\u00e0 sempre ocupat, els aplicatius no funcionen mai, no arriba el senyal wi fi a les classe el 90% del temps, el personal en pr\u00e0ctiques li explica que fa quatre mesos que no cobra, les orientadores acaben a crits amb professores enmig del passad\u00eds, \u00a0a vegades veu voleiar algun moble, les reunions desemboquen en discussions bizantines&#8230; El <em>twitter<\/em> ja quasi no el mira per no deprimir-se definitivament, entre l\u2019odi i la divisi\u00f3 que hi veu.<\/p>\n<p>A les reunions de nivell o d\u2019avaluaci\u00f3, ja no surt mai cap tema acad\u00e8mic. S\u2019han convertit en una lletania de diagn\u00f2stics mentals i de conseq\u00fc\u00e8ncies de vides adultes truncades. Tot i que intenta lluitar contra els pensaments apocal\u00edptics, cada vegada s\u2019esgarrifa m\u00e9s del m\u00f3n actual. Tot resulta est\u00e0tic i hist\u00e8ric a la vegada. Ni hi ha la calma per a ensenyar, ni el temps necessari per a llegir, reflexionar, pensar, entendre i cr\u00e9ixer. Ara el seu dilema \u00e9s: cobrar intentant passar el m\u00e9s desapercebut possible o intentar retrobar la dignitat exercint una professi\u00f3 totalment desprestigiada. I nom\u00e9s t\u00e9 clara una cosa: cada dia veu massa coses surrealistes, que no haurien de passar en un centre docent al servei d\u2019una democr\u00e0cia avan\u00e7ada.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Andreu Navarra L\u2019Ignasi est\u00e0 content: ha aconseguit la seva primera vacant a secund\u00e0ria, i treballar\u00e0 tot un curs sencer. \u00c9s professor de Llengua i Literatura Catalanes. Acaba d\u2019arribar al seu nou institut, i s\u2019est\u00e0 adaptant. Li passen l\u2019horari. El primer que li crida l\u2019atenci\u00f3 \u00e9s que li expliquen que s\u2019haur\u00e0 de coordinar amb algunes companyes &hellip; <\/p>\n<p class=\"link-more\"><a href=\"https:\/\/volemensenyar.secundaria.info\/index.php\/realisme-i-surrealisme\/\" class=\"more-link\">Continua llegint <span class=\"screen-reader-text\">\u00abRealisme i surrealisme\u00bb<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"footnotes":""},"class_list":["post-92","page","type-page","status-publish","hentry"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/volemensenyar.secundaria.info\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/92","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/volemensenyar.secundaria.info\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/volemensenyar.secundaria.info\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/volemensenyar.secundaria.info\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/volemensenyar.secundaria.info\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=92"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/volemensenyar.secundaria.info\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/92\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":120,"href":"https:\/\/volemensenyar.secundaria.info\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/92\/revisions\/120"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/volemensenyar.secundaria.info\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=92"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}